Teatre "Estaria bé morir en l'ordre en què vam néixer", de Guillermo Cacace

Una tempesta emocional Una tempesta violenta colpeja Barcelona i la inauguració fallida d'un restaurant es converteix en escenari del comiat i el trencament d'una família. La mare es resisteix a assumir que el seu home se n'hagi anat amb una altra. I el fill, que migra aquesta mateixa nit cap a Amèrica, s'acomiada de la seva parella, que es nega a creure que un amor tan jove pugui morir tan ràpidament. L'autor croat Ivor Martinić construeix una dramatúrgia en què el conflicte no esclata sinó que es filtra en els gestos mínims, en diàlegs continguts i decisions que arriben massa tard. L'aclamat director argentí Guillermo Cacace, reconegut per la seva singularitat a Amèrica i a Europa, signa una posada en escena que accentua aquesta tensió i una alta càrrega emocional. Text del director Muntar una obra és, per a mi, l'oportunitat de continuar desmuntant allò humà que atrapa el que és viu en molts nivells. En aquesta nova peça partim d'una situació precisa: la inauguració d'un restaurant en una Barcelona devastada per les tempestes. A partir d'aquí, l'escena es converteix en un laboratori on, lluny d'afirmar certeses sobre la vida o sobre el teatre, assagem les preguntes que creiem que ressonen col·lectivament. Les tensions de l'obra no estan aïllades: emergeixen de les condicions materials que les produeixen. Tota crisi és situada. Ens interessa exposar-nos a aquestes crisis, esdevenir cossos encara més vulnerables i acollir, amb una certa dolçor, la desesperació de la incertesa. Fitxa artística Autoria: Ivor Martinić Traducció: Pau Sanchis i Ferrer Direcció: Guillermo Cacace Amb Daniela Brown, Montse Esteve, Maria Hernández Giralt, Josep Julien, Joan Marmaneu Escenografia i vestuari: Alberto Albelda Il·luminació: Sylvia Kuchinow Espai sonor i disseny de so: Lucas Ariel Vallejos Ajudanta de direcció: Ana Carolina Parisi Producció: Teatre Nacional de Catalunya Equips tècnics i de gestió del TNC