Exposició 'El llenguatge de les flors: missatges secrets de la natura'

El llenguatge de les flors és un mitjà de comunicació original, ple de simbolisme i misticisme, que va estar en boga entre el segle XIX i les primeres dècades del XX. A les flors se'ls ha atorgat el seu propi llenguatge, amb significats simbòlics que s'amaguen en cada flor. Un codi secret en el qual les paraules no són necessàries per explicar sentiments i emocions. Originari d'Orient, va obtenir un gran èxit a l'Europa del Romanticisme, interessada per allò exòtic. Aquest llenguatge peculiar es va difondre mitjançant llibres de diccionaris florals i va arribar a popularitzar-se a partir de la imatge impresa. El llenguatge de les flors és un autèntic llenguatge femení. Creat per dones i escrit principalment per dones per ser utilitzat com a mitjà de comunicació sentimental. Aquest tipus de literatura s'adreça a un públic eminentment femení. Es tracta de llibres de mides reduïdes i enquadernacions senzilles, i els més elaborats inclouen il·lustracions de flors i plantes. Són diccionaris en els quals a cada flor se li assigna un sentiment. Generalment expliquen l'origen dels significats de les flors i les plantes, extret de la mitologia grecollatina i la religió cristiana. A partir del simbolisme individual de la flora, es crea una sintaxi pròpia, en la qual les flors i les fulles adquireixen els atributs de substantius i adjectius amb diferents temps verbals. Pròpiament, és com si fos un idioma amb les seves normes gramaticals, no absent de complexitat. L'exposició fa un recorregut històric, des de la descoberta en el segle XVIII a Londres del llenguatge de les flors d'Istanbul, passant per l'adopció d'aquest llenguatge a París i Brussel·les a la primera meitat del XIX, i fins a la seva difusió a Barcelona entre la segona meitat del XIX i les primeres dècades del XX. S'hi mostra la repercussió que aquest llenguatge va tenir a les arts gràfiques, que se'n van fer ressò a partir de postals i col·leccions de cromos, dins de l'estètica naturalista del Modernisme. I el seu reflex a la música, a partir de partitures que escullen el llenguatge de les flors com a tema central. Tot i que avui ha quedat relegat a l'anècdota d'un temps passat, es continuen publicant llibres sobre el llenguatge de les flors; la natura simbòlica és intemporal. La temàtica d'aquesta exposició és interdisciplinària, perquè fusiona literatura, botànica, simbolisme, perspectiva de gènere, arts gràfiques, col·leccionisme i música en un context barceloní amb referents internacionals.