Espectacle "Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir", d'Angélica Liddell

Allunyades de la dramatúrgia convencional, les obres de l'autora parlen del sexe, la mort o el poder. En aquest poema escènic, una reflexió sobre la mort i el suïcidi, ret homenatge a Yukio Mishima . "Vull fer de la meva vida un poema." El 25 de novembre del 1975, l'escriptor Yukio Mishima va cometre Seppuku, segons les regles del ritual samurai; un final que va planejar al llarg de la seva vida i que pot rastrejar-se en la seva bellíssima obra literària. Mishima, representant alhora de la més rabiosa avantguarda japonesa dels anys seixanta així com del misticisme tradicional, és un dels autors que més han influït en l'obra d'Angélica Liddell, amb El pavelló d'or com al llibre de capçalera de la dramaturga, tal com ella ha declarat en alguna ocasió. No és estrany que Angélica Liddell, les obres de la qual giren sovint al voltant de la mort, l'hagi pres com a referència per a una reflexió escènica sobre la mort i el suïcidi que es reflecteix en la vida i la poètica del japonès. Convocat de matinada, el públic assistirà a un elogi de la mort. No és el de morir l'acte més radical i més sincer d'un ésser humà? Aquesta peça, inspirada en el Hagakure, codi dels samurais que fos llibre de capçalera de Mishima, constitueix una experiència d'impacte impregnada de lirisme, que es viu en un ambient cerimonial. Nascuda a Figueres (Girona) el 1966, Angélica Liddell és fundadora d'ATRA BILIS TEATRO (1993). La seva obra, provocadora i visionària, s'ha estrenat arreu del món i s'ha traduït a múltiples idiomes. Les seves produccions més recents —entre les quals Dämon. El funeral de Bergman, que va obrir el Festival d'Avinyó l'any 2024, a més d'El año de Ricardo, La casa de la fuerza, Maldito sea el hombre que confía en el hombre, Liebestod, The Scarlet Letter, Vudú (3318) Blixen i Qué haré yo con esta espada— s'han presentat als principals festivals i teatres d'Europa, Amèrica i Àsia. Entre altres guardons, ha obtingut el Premi Nacional de Literatura Dramàtica (Espanya; 2012), el Lleó de Plata de la Biennal de Teatre de Venècia (2013), el Premi LETEO de Literatura (2016), Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres (França; 2017), Premi del Sindicat de Crítics Francesos al Millor Espectacle Estranger per Dämon. El funeral de Bergman (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per Vudú (3318) Blixen (2024), Premi de la Crítica de les Arts Escèniques a Catalunya per The Scarlet Letter (2020), Premi Nacional de Teatre (Espanya; 2025). Espectacle en castellà i japonès amb sobretítols en castellà i en anglès. Una coproducció del Grec 2026 Festival Barcelona, Festival Temporada Alta, Théâtre national de Strasbourg, Wiener Festwochen | Free Republic of Vienna, Odéon–Théâtre de l'Europe. Amb el suport de la Comunidad de Madrid. Direcció, text, escenografia i vestuari: Angélica Liddell (inclou textos de Patriotisme i El marí que va perdre la gràcia del mar , de Yukio Mishima, i una adaptació de la peça clàssica de teatre NOH Hagoromo. La túnica de plomes , del segle XIV) Interpretació: Alberto Alonso Martínez, Nonoka Kato, Angélica Liddell, Masanori Kikuzawa, Ichiro Sugae, Gumersindo Puche, Kazan Tachimoto Il·luminació: Javier Alegría Direcció tècnica: Maxi Gilbert Operador de llums: Francisco Jesús Galán So: Antonio Navarro Maquinista: Javier Castrillón Regidoria: Elena Galindo Construcció de l'escenografia: Alfonso Reverón Díaz Logística: Helena Pastor Producció: Gumersindo Puche Assistència de producció: Jaime del Fresno Agraïments especials: Instituto Cervantes de Tokio, Tsuano Yamai (actor de teatre Noh de l'escola Konparu).